Una nova demanda exigeix que l'IRS reconegui les mascotes com a dependents legals · Parentiu

Amanda Reynolds, una advocada de Nova York, va presentar recentment una queixa per demandar l’IRS en nom d’ella mateixa i d’una segona demandant, Finnegan Mary Reynolds, el seu Golden Retriever de vuit anys. La nova demanda té com a objectiu obligar l’IRS a reconèixer les mascotes com a dependents, cosa que permetria alguns beneficis fiscals per als pares de mascotes als Estats Units.

Ara mateix, l’IRS defineix les mascotes com a propietat. Però Reynolds (l’advocat humà, no el Golden Retriever) argumenta que com que les mascotes no tenen ingressos independents, resideixen exclusius amb els seus humans i tenen despeses anuals que poden superar els 5.000 dòlars, compleixen tots els requisits de dependència tal com s’estableix a la secció 152 del codi de l’IRS (bé, tret de ser humans). Creu que classificar les mascotes com a propietat no reflecteix amb exactitud el seu estat a les famílies i a les llars. “A tots els efectes, Finnegan és com una filla i, sens dubte, és una ‘dependent'”. Reynolds va escriure a la demanda.

A més, argumenta que ja que algunes mascotes són elegible per a beneficis fiscals (sobretot, animals de servei), la càrrega sobre els altres pares de mascotes és injusta. Reynolds afirma que no hi ha cap diferència financera perceptible entre els animals de servei i els animals de companyia; per tant, tots dos tipus d’animals haurien de tenir dret a beneficis fiscals.

Per donar suport a la seva afirmació, cita la clàusula de protecció d’igualtat, que diu que el govern ha d’aplicar les seves lleis de manera justa a diferents persones, i la clàusula de recaptació, que requereix una compensació justa per la propietat privada. Reynolds diu que tractar els contribuents de manera diferent a causa de les persones dependents no humanes és una violació de la clàusula de protecció d’igualtat, mentre que negar una reducció fiscal per a la manutenció de les mascotes és una presa il·lícita que la clàusula de captació hauria d’evitar. Tot això, afirma Reynolds, significa que és raonable reconèixer les mascotes com a “quasi-ciutadans amb dret a un reconeixement civil limitat, inclòs l’estatus de dependència a efectes fiscals”.

Per als pares de mascotes, és obvi: les mascotes són familiars i s’han de tractar com a tals. Però les lleis no són tan favorables. A tot el país, però, cada cop més pares de mascotes lluiten per l’estatus legal dels seus estimats animals, i estan avançant.

En Pennsilvàniaper exemple, un projecte de llei aprovat a la Cambra que classificaria les mascotes com a “éssers vius que generalment es consideren membres estimats de la família” en lloc de béns personals inanimats durant el procés de divorci. Això permetria als jutges tenir en compte el benestar de les mascotes quan es tracta de les audiències de custòdia. A principis d’aquest any, un jutge de Nova York va dictaminar que les mascotes es poden considerar “família immediata” quan es tracta de compensar el malestar emocional.

No obstant això, en el cas d’aquesta demanda, el jutge James M. Wick, el magistrat encarregat de supervisar el cas al districte oriental de Nova York, no sembla simpatitzar. Va aturar el procés de descobriment, una part important de les demandes on ambdues parts reuneixen i intercanvien informació i proves. Tot i que la pausa no indica necessàriament que el cas sigui nul, normalment indica que cal respondre algunes qüestions legals fonamentals abans de continuar. Segons Forbes, Wicks va decidir que l’IRS va fer una “demostració substancial” que probablement la demanda serà desestimada.

De totes maneres, Reynolds va dir a Forbes que continua sent optimista. “Vaig començar aquest cas per un treball d’amor com a propietari d’un gos i mare cadell a un Golden Retriever a qui estimo com la meva pròpia filla, després d’haver-la criat jo sola mentre els meus amics es casaven i tenien fills”, va dir. Ha portat el seu gos a la guarderia, ha pagat les seves visites mèdiques i li ha donat refugi i, pel que fa a ella, Finnegan Mary Reynolds és el seu fill. Sembla molt És poc probable que l’IRS vegi les coses d’aquesta manera, però bé, estem creuant els dits.

Trending Products